És una de les espècies més conegudes que formen el bosc mediterrani, però també se la pot trobar a la costa atlàntica i fins i tot al sud d’Irlanda. El seu hàbitat són els alzinars aclarits i les garrigues. L'arboç té una notable capacitat de rebrotada després d'un incendi. Arbre perennifoli de creixement lent i aspecte arbustiu que no sol superar els 5 metres d'alçada. Són arbres petits que tenen la capçada densa i arrodonida i el tronc curt i sinuós amb l’escorça estriada i vermella. Les fulles són simples, alternes, endurides i tenen forma lanceolada amb el marge serrat. Són llises i brillants de color verd fosc a l'anvers i verd pàl·lid al revers. El pecíol és curt i de color vermellós. A la tardor apareixen les flors hermafrodites agrupades en raïms penjants que estan formades per una corol·la única en forma de campaneta dirigida cap avall. Les flors són petites amb pètals de color blanc verdós o rosat. Són pol·linitzades bàsicament per abellots actius a temperatures baixes. El fruit, anomenat cirera d'arboç o de pastor, és una baia esfèrica d'1 a 2 cm de diàmetre, carnosa i groguenca per dins i d’aspecte granellut i aspra per fora. Quan madura passa del color verd al groc i ataronjat i, finalment, al vermell fosc brillant. Triga un any a madurar, però el fruit és comestible i la seva carn és dolça i sucosa. Quan el fruit és molt madur conté petites quantitats d’etanol que li han donat mala fama. El seu nom científic Arbutus unedo, està format pels mots llatins arbutus, “arbret, arbust”, i unedo, derivat d’unus, “un”, i edo, “menjar”, “menjar-ne només un”, i fa referència a què menjar més d'una cirera d'arboç no és bo per a la salut. De fet però, la baixa proporció d’alcohol que porta (0,5%) difícilment justifica aquesta fama que té d'emborratxar i produir mal de cap. La prova és que un dels usos més coneguts de l’arboç és el gastronòmic amb la elaboració de confitures i melmelades boníssimes. Per acabar una curiositat, l’arboç que en castellà s’anomena “madroño” identifica, juntament amb l’ós, la ciutat de Madrid i a casa nostra al municipi del Baix Penedès de l’Arboç. Font: Revista Excursionisme

Segueix-nos a: