Cua de cavall petita

Família: Equisetaceae   Espècie: Equisetum arvense 
© Femuntomb Team-2014 Fem un tomb Qui som Serveis que oferim Contacte Avís legal Col·labora INICI AGENDA RUTES QUÈ VISITAR ALLOTJAMENT GALERIES NATURA CURIOSITATS JOCS AMB GPS
La cua de cavall és una planta herbàcia molt característica sense flors ni fruits. El seu nom llatí, equisetum, prové de que les tiges semblen una cua (llatí seta) de cavall (llatí Equus). Pertany a una família de plantes molt primitives, les seves avantpassades van aparèixer en el període carbonífer fa 250 milions d'anys. Aleshores podien arribar a alçades de fins a 30 metres i ocupaven grans extensions del planeta. Els exemplars actuals són uns petits representants del que van ser a l'antiguitat. És una planta perenne amb un rizoma molt profund. Presenta unes tiges erectes de color marró pàl·lid, buides i dures, molt aspres al tacte. N’hi ha dos tipus de tiges, les fèrtils i les estèrils. Les fèrtils són més curtes i acaben en una mena de caputxa anomenada estròbil on es troben els esporangis que emmagatzemen les espores. Les tiges estèrils són més altes i més gruixudes, però menys massisses que les fèrtils. Estan formades per un conjunt d'estructures cilíndriques anomenades verticils imbricats uns dins dels altres amb nombroses ramificacions de beines foliars que sorgeixen en cada nus. Es troba àmpliament distribuïda per les zones temperades i fredes de l'hemisferi nord fins als 1.800 metres d'altitud. Necessita sòls humits i arenosos i per tant sol trobar-se en la proximitat de fonts o altres corrents d'aigua. És una planta considerada com a mala herba perquè pot envair els terrenys de cultiu i resulta molt difícil d'erradicar. A més és bastant resistent a la majoria d’herbicides. Antigament es menjaven les tiges fèrtils com si fossin espàrrecs. Tradicionalment es feien fregalls de les tiges estèrils que servien per a netejar utensilis d'estany i ampolles de vidre. En agricultura ecològica es fan servir les tiges estèrils com a remei natural contra fongs i plagues. Com a planta medicinal s’utilitza per les seves propietats diürètiques per tractar pedres al ronyó, problemes de pròstata, cistitis i tractament d'edemes (retenció de líquids als teixits). Font: Revista Excursionisme
Guies, Rutes i Jocs amb GPS
Segueix-nos a: