La foixarda és una mata llenyosa mediterrània de fins a 80 cm d'alçada, densa, erecta i molt ramificada. Creix a les brolles assolellades, boscos aclarits i garrigues seques. Sempre sobre sòl calcari encara que siguin llocs secs, pedregosos o empobrits per l'erosió. Al nostre país la trobarem a les brolles de contrades mediterrànies d'hivern temperat fins als 1.000 m d'alçada. Les fulles són persistents, esparses, lanceolades d'1 a 3 cm, agudes i mucronades. Són de consistència coriàcia, glabres d'un verd grisós i tenen un pecíol molt curt d'1 a 2 mm. Les flors són petites, hermafrodites i zigomorfes. El calze està format per 5 sèpals soldats en un tub persistent i la corol·la consta de 5 pètals soldats formant una estructura bilabiada. Les flors es produeixen en inflorescència en capítols de flors blaves o violetes d'entre 1 i 3 cm de diàmetre en forma de botó disposats a l'extrem de les tiges que poden ser tant terminals com axil·lars. A la base d'aquesta inflorescència sol aparèixer un involucre de bràctees imbricades i escarioses.  Floreix ben aviat, a finals d'hivern abans que no arribi la primavera. En plena florida, una mata de foixarda sembla un coixí d'agulles de cap blau. Durant la pol·linització els insectes vénen atrets per la inflorescència que simula una flor simple. El fruit és una núcula que queda coberta pel calze. Té aplicacions medicinals. Les infusions de fulles de foixarda es prenen com a purgant i per combatre l'acidesa d'estómac. Tenen un principi amarg característic anomenat globularina. Font: Revista Excursionisme 

Segueix-nos a: