Guineus, raboses o guilles. La més abundant és la guineu roja que habita la major part d'Amèrica del Nord i d'Euràsia, el sud d'Austràlia i alguns indrets a l'Àfrica del Nord. A Austràlia la guineu és una espècie introduïda durant el segle XIX, per a la caça recreativa. A les regions boreals de l'Amèrica del Nord la guineu és autòctona, mentre que a les zones temperades és un híbrid entre la guineu europea i la població nativa. És un animal de musell fi, orelles punxegudes, cap triangular, cos esvelt, pelatge suau i espessa cua. Solen pesar entre 3 i 11 kg i mesurar fins a 86 centímetres de llarg amb una cua de 30 a 55 cm. La seva pell predominantment és de color vermell-marró, amb el ventre blanc, les puntes de les orelles i les potes de color negre i una cua peluda amb la punta blanca. Els ulls de les guineus són d'un color daurat a groc i tenen unes pupil·les amb un tall vertical, similar al dels gats. Viu gairebé en qualsevol tipus d'hàbitat des de praderies i sotabosc fins a boscos. Fins i tot ha esdevingut habitual en ambients urbans. Les guineus són carnívores i s'alimenten d’invertebrats i de petits mamífers, però també mengen vegetals i fruites. En ambients urbans busquen aliment en les deixalles. Són caçadores solitaries, molt hàbils i ràpides: poden arribar a velocitats de fins a 70 km/h. El folklore occidental associa la guineu amb l'astúcia. Les guineus acostumen a ser molt geloses amb el seu menjar i no el volen compartir. En períodes d'abundància enterren el menjar que els hi sobre en forats poc profunds per poder accedir-hi més tard. Solen ser territorials i marquen els seus territoris amb una glàndula olorosa que té al costat de la cua. La substància que segrega aquesta glàndula està composta per tioles i tioacetats, molt semblants als produïts per les mofetes. Una varietat de la guineu roja és la guilla argentada. La seva pell de colors grisosos és molt apreciada en pelleteria i fa temps que es crien en granges. Font: Revista Excursionisme

Segueix-nos a: