Processionària del pi

Família: Taumetopeids Espècie: Thaumetopea pityocampa 
© Femuntomb Team-2014 Fem un tomb Qui som Contacte Avís legal Col·labora INICI RUTES QUÈ VISITAR ALLOTJAMENT GALERIES NATURA CURIOSITATS JOCS AMB GPS
La processionària del pi és un insecte lepidòpter. El cicle d'aquest lepidòpter consta de cinc estadis larvals, un de crisàlide i un de imago de papallona nocturna. Les papallones adultes són característiques pel seu color grisós en les ales anteriors amb les vores de color negre i amb tres línies negres en forma de ziga-zaga. Les ales del darrera, en canvi, són de color més clar amb una taca fosca a la part inferior. Durant l'estiu la femella pon els ous en les acícules dels pins, cedres i làrixs. Cada posta consta de 70 a 300 ous. Al cap d'un mes neixen les erugues que s'agrupen i construeixen un niu fet d’un entreteixit de fils sedosos de color blanc. Són les inconfusibles bosses blanques que pengen dels pins. Acabades de néixer les erugues són de color verd i la pilositat és escassa, però a mesura que creixen la part dorsal queda recoberta d'abundants pèls urticants de color groc-ataronjat i de color blanc en el lateral. Les erugues surten cada nit del niu per buscar aliment i poden menjant-se per complet les acícules del pi on tenen el niu. A finals de l'hivern baixen del pi formant llargues fileres una darrera de l'altra, d'aquí ve el seu nom per la semblança amb una processó religiosa. L'eruga capdavantera  es una femella que escull el lloc idoni per enterrar-se. Un cop enterrades fabriquen un capoll de seda i es transformen en crisàlide. Un cop finalitzada aquesta fase, comença l'estadi d'imago de papallona nocturna i torna a començar el cicle. Pot arribar a esdevenir una important plaga per a algunes espècies de pins. Està estesa arreu, és de caràcter cíclic i és difícil d'eradicar. Les erugues mengen les acícules i defolien l'arbre. En general només els debilita i en perjudica el creixement però pot ser mortal en arbres molt joves. Per combatre la plaga es fan fumigacions amb insecticides selectius, o tractaments amb feromones. Però hi ha animals com la puput, la garsa, el liró gris, aranyes, formigues i vespes, que se n'alimenten de les erugues i exerceixen un control natural sobre aquesta plaga. Aneu amb compte, aquestes erugues comporten un risc per a la salut. Les erugues estan cobertes per uns pèls urticants que poden provocar al·lèrgies cutànies (granellades o erupcions), irritació als ulls i problemes respiratoris. Font: Revista Excursionisme 
Guies, Rutes i Jocs amb GPS
Segueix-nos a: