El teixó o toixó és un mamífer d’aspecte robust i massís que no supera el metre de llargada. Té el cos allargat, el coll curt i gruixut i un cap petit, allargat i triangular. Els ulls i les orelles són petites i les extremitats i la cua són relativament curtes. Les potes tenen unes ungles molt fortes que li serveixen per excavar. El pelatge és espès fort i llarg, de color grisós clar pel dors i fosc, gairebé negre, pel ventre. Les potes són negres i la cua i les orelles blanques. El cap és blanc amb dues bandes negres que van del musell fins a les orelles que li donen un aspecte inconfusible. El seu habitat són els boscos humits de fulla caduca i els espais oberts i zones de conreu propers al bosc on pugui trobar un amagatall. S’adapta bé en hàbitats alterats per l'home. Viu a Euràsia des de l’Atlàntic fins al Pacífic. A casa nostra es troba des dels Pirineus fins a la costa. Són molt sociables i solen viure en grups de 2 a 12 individus compartint el mateix cau, anomenat teixonera. És un animal de costums crepusculars i nocturns que es passa el dia al cau. Les teixoneres són excavacions formades per un entramat de galeries i túnels amb nombroses entrades. A l’interior hi ha una cambra principal molt espaiosa. El toixó també excava uns altres forats sense tapar, anomenats latrines, on diposita els seus excrements. Tot i que pertany a l'ordre dels carnívors és un mamífer omnívor. S’alimenta d’insectes, cucs, vegetals, fruits, rèptils, petits mamífers i també de carronya. El seu nom llatí Meles prové de que s'alimenten d’abelles i mel. El pes, de 7 a 20 kg, depèn de l’època de l’any. A la tardor acumula grans reserves de greix, per això, durant l’hivern pot viure en dejú en una semi-hivernació. El seu pèl s’ha aprofitat tradicionalment per fer raspalls i la seva pell per fer catifes. Font: Revista Excursionisme

Segueix-nos a: