La xuclallet o papallona zebrada és una papallona diürna molt elegant. Viu a les zones temperades d’Euràsia en zones de terra baixa i muntanya mitjana. Al nostre país és fàcil veure-la volar entre l’abril i l’agost pels marges dels boscos amb abundància de flors i lluny de les zones urbanitzades. És una de les papallones més grans d'Europa amb una envergadura d’entre 6 i 8 cm. Les ales són blanques o groguenques amb unes cridaneres franges negres longitudinals que li donen l’aparença zebrada. Les ales posterior tenen un ocel de color blau amb unes taques negres i ataronjades, a més de dos llargs apèndixs caudals. S'assembla a la papallona  reina (Papilio machaon) amb el fons groc i reticulat negre. Com totes les papallones d’aquest grup té un òrgan defensiu anomenat osmeteri que emet una secreció d’olor desagradable rica en terpens, per dissuadir els seus depredadors, les aus. La femella pon els ous sobre les fulles d’arbustos amb fruits i d’arbres fruiters de la família de las rosàcies. Les larves apareixen entre una i quatre setmanes i durant les primeres fases del seu desenvolupament són molt sedentàries. L’eruga és rabassuda de color verd tendre. Presenta una banda groguenca al dors de la que surten cap als costats d’altres més fines rematades amb punts ataronjats. Les larves s’alimenten de diferents espècies de rosàcies arborescents, com l’arç blanc (Crataegus monogyna), l’Aranyó (Prunus spinosa), la moixera de guilla (Sorbus aucuparia) o fruiters dels gèneres Prunus (presseguer, cirerer, albercoquer, prunera, ametller), Malus (pomera) o Pyrus (perera). Les crisàlides passen normalment l'hivern en estat d'hibernació, i són molt vulnerables als depredadors. En els darrers anys, a causa dels canvis en les pràctiques agrícoles i en l'organització del paisatge (on han desaparegut moltes tanques d'aranyoners i d'arços blancs) s’ha convertit en una espècie escassa en el centre d’Europa. Està protegida per llei en alguns països europeus. Font: Revista Excursionisme

Segueix-nos a: